4 Juliol 2021 – Olbia Airport (LIEO)

Domenica mattina. Sono in vacanza nella meravigliosa Sardegna e, dopo essermi svegliato, rimango un posdraiato sul letto a giocherellare con il cellulare.
Il rumore delle turboeliche di un aereo che mi sorvola mi arriva alle orecchie ma, inizialmente, non ci faccio caso: sarà uno dei Canadair di base a Olbia che raggiunge (desafortunadament) un luogo di intervento. L’orecchio allenato però mi fa squillare un campanello nel cervello: non è un CL 415. Metto la testa fuori dalla finestra e guardo in alto: sono senza occhiali ma la sagoma mi è famigliare, anche se mi sembra impossibile. Interrogo Flightradar 24 e ho la conferma di quanto vedo: è un Grumman C 2A Greyhound della US Navy e la quota mi suggerisce che potrebbe atterrare a Olbia, distante solo pochi chilometri. Mi basta seguirlo per 2 minuti e ne ho la conferma.
Il tempo di tirare su lo zaino con la fida Canon e tutto il corredo, montare in auto e mi dirigo a tutta velocità verso l’aeroporto. Vado verso la testata 05, dove si trova anche il parcheggio degli aerei privati, sperando di trovarlo lì. E infatti c’è, ma non è da solo: SONO 2!!!
Sono 2 Greyhound del VRC-40 Rawhides, l'Esquadró de la Marina dels EUA que té la tasca de subministrar mercaderies, homes i materials els portaavions del 2n, 5a i 6a Flota. Entrego les cues de colors vius entre els fuselatges de les empreses aparcades. L’escriptura del fuselatge indica que el portaavions que tenen a bord és el Dwight D.. Eisenhower Ja he estat a bord 21 fa anys que (podeu trobar la sessió de fotos que)
Aparcament i, de peu, Em dirigeixo cap a una carretera perimetral que em permet apropar-me una mica.
Estan aparcats al costat oposat de la plaça però, estant en ús només el 05, hauran de passar davant meu per enlairar-me. La 4 Juliol, a Sardenya fa calor, molt calent. I el sol és implacable. Les imatges no són nítides, però espero que sí, apropant-se, les coses poden millorar.
El trànsit d’avions privats dedicats al transport de turistes rics a la Costa Smeralda és molt intens i els dipòsits de combustible s’endarrereixen una mica.
Ha passat 12:30 fa molt temps quan arriben els subministraments e, immediatament després, Veig que les hèlixs comencen a girar. Abans de començar a moure’s, estenen les ales plegades cap a l’aparcament. Comencen a rodar i els veig, al cap d’uns metres, doblegar-se, com s'esperava, a mi: òptim!!!
Estic obligat a disparar entre les malles de la xarxa: Intento mantenir l'obertura el més oberta possible, fins i tot disparant amb moments que em permeten no congelar les hèlixs, amb tota aquesta llum, no és fàcil. Fins i tot el parpelleig de l’aire escalfat no ajuda, però ho he de dir, finalment, Vaig pensar pitjor.

Gaudeix del resultat